A vos, Rey prudentiſſim, antich en benauenturada vida, a la voſtra ſanƈtedat meritament ſeſguarde hauer pietat e compaſſio de les perſones afligides: perque yo, adolorida Comteſſa, vinch a la voſtra excelencia a ſuplicar que axi com ſou miſericordios, e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi, com no tingua en aqueſt mon altre be ſino aqueſt fill qui es de tan poca edat, que en res nous pot ajudar. E ſia de voſtra merce eſſer en recort de la gran amiſtat, amor e conſideracio del meu virtuos marit, ab lo qual voſtra alteſa ha tenguda tanta amiſtat en lo temps de les guerres e batalles. E redueſch a la memoria de la ſenyoria voſtra aquelles almoynes e caritats que en lo temps del voſtre hermitatge yous feya dar, queus placia obeyr als meus deſigs e ſuplicacions, ço es quem vullau lexar mon fill, qui es orfe de pare, e yo no tinch altre be ab quim pugua aconſolar, ſino de aqueſt miſerable de fill. Donchs ſenyor, puix ſou pare de miſericordia e de pietat, obtingua de la merce voſtra aqueſta tan alta gracia, perque yo e mon fill per a ſempre reſtem obliguats a la ſenyoria voſtra. Lo Rey conegue la deſordenada voluntat de la Comteſſa, e no tarda de ferli tal reſpoſta.
