Vés al contingut

Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/141

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

—Veniu,—responguè sant Antoni,— lo mateix mort nos ho dirá: seguíume.

Y 's dirigí cap al cementiri.

Tothom lo va seguir.

Quan hi foren, diguè lo sant, deturantse davant de la fossa del home que havia sigut mort.

—Álsat.

La terra comensá á remoures, y al poch rato obrintse donguè pas al mort que 's va quedar sentat mirantse de fit á fit al que li havia dirigit la paraula.

—Me respondrás?—va preguntarli 'l franciscá.

—Si—feu lo mort.

—¿Quí t' ha mort ha sigut Don Francisco de Bullon, para meu?

—No.

—Si no ha estat ell, digas ¿qui ha estat?

Lo mort contesta.

De Dios no tengo licencia [1] me vuelvo á mi sepultura. Y novament s' ajaguè en la fossa quedant colgat de terra tal com estava.

La sorpresa dels homs de la lley y de tot lo poble no 's pot esplicar.

  1. Estas paraulas que conta la tradicio las diuhen en castellá.