grar son propósit, quan un dia se li presentaren uns quants gentils y li digueren:
—¿Voléu que desaparesca l' alzina que tenim consagrada á un de nostres Deus? Donchs vos teniu de ferho.
Lo prelat los va respondre:
—Ab tal que lo qu' haja de fer per lograrho, siga fet en honra y profit del Dèu á qui serveixo, ho farè.
—Ho podréu fer y será per major gloria de la vostra religiò si per cas.
—Parléu.
—L' alzina—digueren los gentils—sera tallada per nosaltres; mes vos deuréu ser posat en lo mateix indret hont ella haja de caure per forsa. Ja veyéu que no es cosa de l' altre mon. ¿Vos hi aveniu?
—¿Res mes?—pregunta Sant Martí.
—Res mes.
—Donchs demá talléu l' alzina, que jo no faltarè en lo indret que 'm havéu escullit.
Los gentils se 'n anaren contents, donchs segurs estavan de que 'l bisbe cumpliria sa paraula y de
Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat validada.
