Aquesta pàgina ha estat validada.
després torna á fugir per la finestra la garsa esfarahida y al darrera d' ella apunta lo cos d' un dels homes ab un grapat de culleras de plata á la má.
—Es ignocent!—crida.—Las culleras duhen la marca de la casa d' hont servía.
Un crit aixordador amplena la plassa. Maria 's desperta llavors suada d' angunia y lo primer que li ve á la memoria son las paraulas que havia dit lo jorn avans al pasar lo sentenciat.[1]
Desde llavors mudá completament de pensar y de sentir, y viure tan virtuós va esser lo seu que, arribat lo terme de sa existencia, santificada fou per la Iglesia ab lo nom de Santa Maria de Cervellò y pel poble ab lo de Santa Maria del Socòrs.
- ↑ Eixa part del somni alguns la contan: «com si la Santa realment hagués passat Boria avall, si be, diuhen, Deu per lliurarla de la vergonya y á fi de que ningù la vegès la va cobrir d' un núvol espés, mentres durá lo curs de la sentencia.» No es difícil, en això del núvol, veurehí un rastre de la antigua poesia pagana.
