Pàgina:Tradicions religiosas de Catalunya (1877).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Perque?
 —Estava pensant en la vila que deixem y en lo cástich que se li espera y 'm deya á mì mateix: «Deu es misericordiòs y just: essent aixis ¿perque destruheix tambè las casas que no poden haver pecat?»
 Jesus no responguè y abdòs anaren caminant, caminant fins que al passar per un marge hont hi havia unas atzevaras, Jesus signá ab la má á Sant Pere un niu de vespas, dihentli al mateix temps:
 —Pere, agafa eix vesper y ficatel' á la pitrera.
 Sant Pere quedá com qui veu visions; mes com lo Mestre li deya obehí.
 No havian donat encara quatre passos, quan lo Sant pescador sense atendre á res mes que al dolor de las fibladas de las vespas, com un foll agafa lo vesper, lo rebat á terra y á cops de peu tot l' esmicola.
 Jesus ab la front serena y la paraula clara, llavors se tombá y diguè á son deixeple:
 —¿Quina culpa hi te 'l niu, Pere, si las vespas te han picat?
 Lo apostol no responguè paraula; mes en aquells mots vegè clarament la resposta á la seva pregunta.