Aquesta pàgina ha estat validada.
12 de desembre de 1840
De dos quarts de set del matí que sento tabals pels carrers. Surto a les onze. Aquells estan deserts, les botigues tancades; per alt, es veu passar una velleta que altra. Diria's que tot París s'és abocat cap a un cantó de ciutat com el líquid d'una tina decantada.
Fa molt fred. Boires primes entelen el cel. Els tolls són tots gelats. Quan arribo al pont Lluís-Felip, la boirada s'espesseix i flocs de neu, rebatuts pel vent, em fuetegen la cara. A l'ésser prop de Notre-Dame, m'estranya no oure la campana grossa.
És al carrer de Sant Andreu dels Arcs, on ja es comença a fer sentir la festa. Sí, és una festa: el retorn triomfal d'un cos exiliat. Tres
