el moll. Més tard, he vist que era l'estàtua del mariscal Ney.
Quan ha aparegut el carro fúnebre eren dos quarts de dues.
El seguici reemprèn la marxa. El carro avança xau-xau. Ja comencem a distingir sa forma.
Però ara passen els cavalls de sella dels mariscals i generals que duen les gasses del fèretre imperial. Tot seguit, els vuitanta sis legionaris que arboren les senyeres dels vuitanta sis departaments. Aquest clap, per damunt del qual batega tot un bosc de coloraina, és meravellós. Ni que vegéssim caminar un esplet de dàlies gegantines.
Heu's aquí un cavall blanc, gualdrapat de tul violeta, acompanyat d'un camarlenc blau-cel brodat de plata, i menat per dos palafreners vestits de verd amb galons d'or: la lliurea imperial. Calfred de la multitud: — És el cavall de batalla de Napoleó! — La majoria s'ho creu de bona fe. I només que el cavall hagués servit dos anys a l'emperador, ja en tindria trenta; bonica edat per un cavall !
En realitat, el tal palafrè no passa d'ésser un bon comparsa que, de deu anys ençà, exerceix admirablement el paper de cavall de batalla en tots aquells enterraments que cal a l'administració de pompes fúnebres proporcionar-ne un. I avui, aqueix cavall de palla, lluu a l'esquena la veritable sella de Bonapart a Marengo: una sella de vellut carmesí amb doble galó d'or, bon xic usada.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
