Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/141

mes que, anant-se'n al llit, el senyor ensopegà amb un moble artisat, se li trencà la pell, i, per allí, se li vessà tota l'aigua del cos. Al veure-ho, els metges sentiren com una revelació. — Ah! — exclamaren. I dient-se: — Imitem la naturalesa —, M. Roux li va fer una punció. Però, totseguit, aparegué un abscés. I ahir, al desembenar-li, veieren que la llaga, en comptes de supurar, estava eixuta, molt roja i ardent. — Està perdut — van exclamar, llavors. I ja no els hem vist més la cara. N'hem cridat quatre o cinc més, inútilment. Tots han dit que no hi ha remei per ell. Va passar una nit horrible. Aquest matí, a les nou, ja no parlava. La senyora ha cridat un sacerdot; ha vingut i ha extremunciat el senyor. Aquest ha dat senyals d'adonar-se'n, i, al cap d'una hora, encara ha apretat la mà a la seva germana casada amb M. de Surville. Però de les onze ençà, el rogall no el deixa i ja no hi veu. No arribarà pas a demà. Si vostè ho vol cridaré a M. de Surville, que encara és allí. —
La criada em deixa sol per uns moments. La claror de la bugia gairebé ni em permetia veure l'esplèndid parament d'aquella sala, les precioses pintures de Porbus i de Holbein que adornaven les parets. El gran bust de marbre blanquejava en la penombra com un espectre de l'home que allà prop estava finant. Tota la casa pudia a mort.
Entrà de Surville i em confirmà tot el relat