Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/179

d'Àsia. Al Nord, solcant les mars escandinaves, o en els feréstecs ffiords de Noruega, al rondineig del desgel de les aigües que s'escolen per les obagues dels abets, se'ns torna Místic, i del pont del vapor estant, predica la inanitat de les coses humanes i aconsella, com a única realitat fecunda per les ànimes, la comunicació amb l'Etern. Recorrent la Rússia, és l'estudiant platxeriós dels bons temps de Bonn, i, des de la frontera, escriu a Sant Petersburg, a l'intendent del Palau, una epístola en vers, capriciosament rimada, remerciant-li el kaviar i els sandwichs de foie-gras, que ha trobat dins del vagó com a pròvid mannà de jornada. A Anglaterra, instal·lat al bell cor de la ciutat elegant, fa el dandy, amb els dits farcits d'anells, un enorme clavell al trau de la levita clara, i papalloneja i flirteja amb una fatuïtat digna d'un d'Orsay!... Tot de cop, a Berlín, una nit esclata un estrèpit de tocs d'alarma, tots els fils de l'Agència Havas s'extremeixen, l'Europa, presa d'espant, es disputa els diaris, i es corre a mitja veu la brama que, a la primavera, tindrem guerra! Què ha passat? No res, «no es nada», com canten a Pan y Toros. És sols que Guillem II s'ha tornat a enfilar a l'escenari — vull dir, al tron.
Els més, plens de dubtes, es pregunten: ¿Quina mena d'home és aquest, tan inconstant i proteic? Dins d'aquell cap tan ben pentinat d'oficial ordenancista, ¿què hi deu dur? ¿què hi deu germinar? I a M. Renan li doldria de morir-se abans