Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/190

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sem, ressuscità la filla de Jaire, prohom de la comarca, molt docte, que comentava els Llibres de la Sinagoga. I com que els segadors i pastors, igualment embadalits que les colrades dones que l'escoltaven amb l'àmfora encimada al muscle, li preguntessin si aquell era potser el Messies de Judea, si davant d'ell refulgia una espasa de foc, i, si tot caminant, l'acompanyaven, com l'ombra de dues torres, les ombres de Gog i de Magog — l'home, sens ni tastar aquella aigua regalada amb que un jorn s'havia apagat la set Josue, recollí el gaiat, i, rodant el cap tot consirós i silent, s'allunyà d'ells per sota l'aqüeducte, esquivant-se'ls entre una forra d'ametllers florits. Però, una esperança, refrigerant com rosada d'estiu, lluí en les ànimes senzilles de tota la plana que verdeja fins a Ascalon ; els semblà que la rella esfondrava més fàcilment i que les trapes dels cups ja no pesaven tant; els infants, tot collint roselles pels camins, guaitaven sempre esperançats que, al revolt següent, o de l'entreforc de qualque mata d'acs, els eixiria una resplendor, i, als bancs de pedra dels portals de la ciutat, tot escarpint-se amb els dits les esclarissades barbes, els vellets ja no explicaven amb tan ferma convicció els textos arcàics.
 Hi havia llavors a Enganim un vell anomenat Obed, membre d'una família pontifical de Samària, que sacrificava en les ares del Mont Ebal, amo de molts ramats i de moltes vinyes, i amb un cor tan ple d'orgull com de blat ses