furat entre roses, no se'n veia sinó el caparró com un tros de lapislàtzuli.
Feligresos, cantors i nois s'arrengleraren a l'entorn de tres costats del jardinet. El sacerdot enfilà pausadament les grades i deposà solemnement sobre l'ara son gran sol d'or esplendorós. Tots s'agenollaren. Va fer-se un gran silenci. I els incensers s'escorrien per llurs cadenetes brandant amb aire.
Una alenada d'incens arribà al dormitori de la Felícia. Obrint les narines, aquesta l'aspirà amb sensualitat mística, clogué els ulls i somrigué. Els batecs de son cor anaren minvant d'un a un, cada cop més apagats, més silenciosos, com el degoteig d'una font que s'estronca, com s'esvaeix un eco; i quan ella exhalà son darrer vagit, cregué veure, dalt dels cels entreoberts, un lloro gegantí cobricelant son cap.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/57
Aquesta pàgina ha estat revisada.
