grans viatges. Sentia, en fi, sobretot, pruïja de bellugar-se, de moure's, i, malgrat sa satisfacció indiscutible, viva necessitat de distreure's.
Cap al tard, en son cambrot de la caserna, va treure's, amb no poca recança, l'uniforme de contramestre per substituir-lo amb son antic vestit negre, que acabava d'envellir, i no poc, sa alta i encartronada figura abans tan vincladissa, i, arreglats ja els comptes amb l'Estat, que tan bé li remunerava els serveis, abandonà aquell barri.
Al portal, uns joves, que entraven beguts del tot, amb les esses que feien, atropellaren aquell civil, ja per ells desconegut. Però veient uns amics seus que se n'anava tan sol, se li ajuntaren per a retre-li el darrer obsequi, i entraren tots plegats a beure i feren una ronda a la salut de l'afortunat rendista. Ell continuà creient-se content i manifestant que ho estava. El carrer anava a vessar de joves; totes les portes s'obrien de bat a bat; era l'hora de deixar sortir de nits als de tanda, i aquests, tot encaminant-se a veure les noies, anaven cantant a grans crits.
... ... ... ... ... ... ... ... ...
No deixeu d'aprofitar
les diades de xivarri
ni tampoc les nits d'amor.
Aquesta era aquell any la cançó en boga dels vaixellers. D'una colla a l'altra, encara que no es coneguessin, se l'anaven dedicant i la repetien
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/81
Aquesta pàgina ha estat revisada.
