Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tor, aurà alguns, que per mocegar la obra, puix may falta qui à tot tira quixalada, y de ordinari sol ser la boca que no tè dens, quem diràn: la llengua Valenciana, hui en dia, ni sestima, ni usa; y que à què pot vindre traure yo aquest Tratadet, ni cansarme en allò que no servix? Responch. En estos afanys meus fas yo dos coses à un temps. La una ès, acreditarme de bon Valencià, y amant de la mia Lengua, obligaciò que cada hu de per si tè, sia de la Naciò que vulla, puix dèu aprear, y defendre les coses de la sua Patria, y tambè el Lenguatje, encara que no tinga pera què; quant, y menys encontrantse en lo nostre Idioma tantes gran-