Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


De la mateixa Poetissa, (Rosa Trincares en pur anagrama) que escriguè un Soneto en Valencià, al llibre de Orthographìa.


SONETO.

 Tan gustosa quedì, y tan agradada
de lligir ton Tratat de Orthographìa,
que no puch explicar tanta alegria
com tinguì, perq̃ fonc mòlt sublimada:
 Bè pot esta Ciutat, y Patria amada,
estimar los desvels de ta Thalìa,
puix per cert, que ta ploma mereixia
per Obres tan selectes ser premiada.
 Posses punt à la boca la malicia,
no mocègue tes obres, ques pecàt,
puix mereixes (ò Carlos) de justicia
ser de tota Valencia ben lloat;
perque en este Tratat, ques de Refranys,
dones llum de sa Lengua, y desenganys.