Aquesta pàgina ha estat revisada.
qualsevol escrit, sempre dièm lo, y no el, aixi: Lo Mon està plè de enganys. Lo mateix modo de regirse hià sobre el usar de me per em: nos per ens: ne per en: se per es: y te per et. Y segons lo expressat se trobarà asi ara practicat, en esta tercera impressiò, jà que en la primera no es guardà esta regla rigorosa. Totes aquestes circunstancies referides, al vers no comprènen, puix alli es pot, per causa de allargar una sylaba, trocarho, ques llicencia Poetica. Encara hià mes circunstancies, y curiositats, que tocar asi, pera quant se llegiràn escrits de nostra Llengua, antichs, y sòn: que començant lo vocable per en, ò em, sescrivía sens la e, com: mpressa,
