Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


contrarà quanta dificultat se puixa oferir ben declarada, que à ocasiò de ser yo tan amant de nostra Lengua, y aver possàt en ella tanta aplicaciò, he pogut tocar, y descobrir lo mes dificil, y precìs, que he conegut necessari.

12 Encara quen aquest Tratat, no use aquelles veus, y termens antichs, que podria, no per ço deixa de ser tot Valencià ben fi, puix en una Lengua, com al dialectos della, que per rahó de Art se li dèu, ni als punts principals se falte, poch li fa dalgunes veus se mude, ò millore. Les dos llengues Castellana, y Valenciana, tenen algun parentesch, ques vè per la llengua Latina, y encara que la nostra mòlts anys ha