Vés al contingut

Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

donarli de quant, en quant.
Al home que de tu fia,
fia dell, ques cortesìa.
Als criats nols degues masa
per quet trauràn de ta casa.
Al amich probal primer,
ans quel hatjet menester.
Al ase ruch, Arriero loco.
Al qui enganyant à tot lo Mon ofen,
qui menys se pensa, alguna volta,
el ven.
Al qui desvergonyidament enganya,
solen pegarli ab la mateixa manya.
Alguna volta sol restar burlàt
lo qui ab altres sol ser descompasàt.
Acudir per socorro es gran engany,
à qui viu de à tots fer trampa, y
engany.
A ta filla mentres creix,
donali lo que mereix.
Advertix aço, fill mèu,
que tostem te mira Dèu.
Al cab de cent anys,