Pàgina:Tratat de adages y refranys valencians (1788).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Bona es la sal, encara que cara.
Boca que no parla Dèu no la ou.
Bo es viure pera veure.
Bona camisa la que una es fila.
Bona nit cresol, que la llum sapaga.
Bona pata, y bona orella,
senyal de bona bestia.
Bè sap lo gat la barba que llepa.
Bè guisa la mòça, mes millor la bolsa.
Bo, poquèt, y assobintèt,
es al cos profitosèt.
Bona dona portau Conde. Ella dirà.
Brams de ase, no putjen al Cel.
Bon dia es lo que plou, sino apedrega.
Benhatja qui als seus semeja.
Bona vida, pare, y mare olvida.
Bocì per força, no fa profit.
Bo es tindre parents en Còrt.
Beneyta casa es aquella,
que tè olor de vell tota ella.
Barba de móltes colors,
sols la porten los traydors.
Barbèr piadòs encangrena la plaga.