Aquesta pàgina ha estat validada.
¡SITIO!
«¡Set tinch!!!» cridá un jorn, aquell que á la terra
baixá per obrirnos las portas del cel.
«¡Set tinch!!!» y los homes acostan als llabis
que son font de vida, la esponja de fel.
____
¡Qué trista la nit! esglaya sa fosca:
no hi ha en la morada de Deu ni un estel;
lo vent rabiós salta del mont á la plana
dels arbres de secles tronxant los arrels.
Als pobres que ploran, aquells que no tenen
mes llit que la pedra, transits per lo fret;
que cuant cridan ¡pare! ningu 'ls hi contesta,
que cuant cridan ¡mare! tot mut permaneix,
y sols en son pit renaix la esperansa
cuant cridan ab llabis morats per lo gel:
¡Ay mare, mareta! ¡ay Verge María!
¡als pobres fills vostres, Senyora amparéu!
