— Sí, senyors, lo que dich, — replicà passejant la mirada altanera y provocadora per entre la concurrencia.—La varem anar a comprar tots dos. Feya mitx any qu'eram casats; llavors teníam lo primer noy a la reserva: encara va tardar cinch mesos a dàrsens a conèxer. Me'n recordo com si fos ahir. Quan la llevadora me'l presentà, dihent: «Sía la enhorabona, senyor Pare; es un fulano», l'alegría m'anegà'ls ulls, que si no me'l treuen de la vora l'ofego d'una besada. ¡Era un xicotàs com un artiller! Moreno com jo, però guapo, la cara de sa mare ¡què! ¡més guapo! Una cara que podía anar encunyada en qualsevol moneda!
—Potser nos ne varen treure una vintena de soperes a ca'n Grènzner. Totes les trobava petites. «Aquesta correspon a un jòch de dotze coberts,» varen dir ensenyantne una de molt revinguda. «Encara es xica.» La meva senyora'm tocà del colze, dihent: «Ave María, Janet, ¿què po-
