Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/126

va guanyar la voluntat ab aquella humorada. Poso mà a la butxaca y li entrego un grapat de napoleons y pessetes. «Té, li vaig dir; vés a comprarne una al teu gust. Jo anava ab la idea que tu no has penetrat; les dones no teniu tants allargos de judici pera prevenir les coses ab tmeps. Avuy per demà que la nostra familia vingui en aument..»
La meva senyora, que té més vivor que cap centella, sens dexarme acabar s'apuntà'l dit al front, dihent: «¡Sant Eloy, quan era xich era noy! No t'escarrasis, ja t'he entès; però d'aquí a llavors ¿què'n farèm de aquexa bomba? Al menos tingués un forat podría passarhi bugada per ara y tant.» «Tíra pel cap que vulguis. Ha de servir per Nadal y plena; mal haguem de menjar macarrons fins a la Candelera.»
Y desde que'ns varem casar, cada any per Nadal, surt a taula la sopera gran.
— ¿Quànts son, donchs, a celebrarlo?—feu un dels més curiosos.
— La meva senyora i jo.
— ¡Sí que!...
— Ja veurà;'ls càlculs dels homes