Aquesta pàgina ha estat revisada.
Una estiragassada al trucador de la porta del pis feu repicar la campaneta ab tanta violencia, que'l senyor Ramon, quins nervis solen estar trempats a la tensió moderna, exclamà de sobte, mogut d'ira:
—¿Quí es aqueix desespero?... Vès, noya, si li ha quedat el pom als dits, que li faré pagar per nou. ¡Quína munyeca de bastaix! L'enviarèm a ventar la Tomasa de la Seu. Cúyta, míra quí hi hà, abans no torni a pegar brivada y ho fassi seguir tot: filferro, campana y vestigi de la porta.
— No puch dexar axò; estich escaldant els colomins per plomarlos.
