Vés al contingut

Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/131

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.







Una estiragassada al trucador de la porta del pis feu repicar la campaneta ab tanta violencia, que'l senyor Ramon, quins nervis solen estar trempats a la tensió moderna, exclamà de sobte, mogut d'ira:
—¿Quí es aqueix desespero?... Vès, noya, si li ha quedat el pom als dits, que li faré pagar per nou. ¡Quína munyeca de bastaix! L'enviarèm a ventar la Tomasa de la Seu. Cúyta, míra quí hi hà, abans no torni a pegar brivada y ho fassi seguir tot: filferro, campana y vestigi de la porta.
— No puch dexar axò; estich escaldant els colomins per plomarlos.