Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/135

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Alsa amigo, com la petoneja a la Pepa la visita. No la rependrà, si està dejuna, que no'n gasta de polvos de patata, ni dels de fregir llus. Els compra dels superiors, ab una olor qu'escampan de bergamota y d'essencies fines de fer mantecados, que jo no sé com no tenen la cara més inquietada, ara, al estiu.
 Noya,'m sembla que la mestressa te crida... Potser es una llogatera pel pis de dalt de tot...
 — ¿Què volía?
 — Unes quantes galetes per la nena que somiqueja.
 — Dónali borregos, que li ompliràn la boca y per rómprels se descuydarà de plorar; no les podrà fer dues feynes alhora, pobra criatura.
 Quan ha trucat d'aquexa manera, me pensava no fos el de les cèdules ò algú que passa papeletes de pago. ¡Son tan arrogants aquexa gent! El día que m'ensopeguin de mala lluna els hi enjego la Morita, que no més al alsarse de potes els hi dexarà les sanchs glassades.
 ¿Vols jugar que si aquesta senyora ve pel pis, es de les que quedan a deure'ls lloguers? Després, per trèu-