— Míra, Tomàs, quin enciam ha dut aqueix bordegassot; per mi l'ha arreplegat de les escombraríes; sembla perbullit.
— Axò es un cataplasme, ¿què'n vols fer?
— Míra, ben triadet nos lo tindrèm de menjar, ¿què vols que'n fassi? ¡Costa un quarto y mitx! — Y amenassant amb la mà de cantell al Ramonet li deya:
— Ja t'arreglaría jo, descarat. —
Aquesta escena ò per l'estil, se repetía casibé día sí día nó y dos arreu.
En Ramonet, jo no sé si pagava la mesada, mes era'l qui portava sovint la lliura fent de regatxo a la senyora Laya per anar al Born, y ademés l'enviavan a les compres menors per tendetes, herbolari y betes y fils.
No hi entrava gayre en los estudis de gramàtiques; aquesta ciencia li era dificultosa y aburrida; hi havía una especie de contrapunt entr'ell y
