més jo me'n vaig adonar. «Senyoret,» li vaig dir a la quadra tan bon punt m'hagué fet entrega del tronch; «sab qu'a Fransa li han vengut un cavall més alt que l'altre?»
¡Lo que vaig haver dit, Mussiú! Me volía tirar un tiro! «¡Espéris, no fassi foch!» Y surto corrent. Als deu minuts comparexía ab un agrimensor que vaig anar a cercar a les obres del Parque...
Ja maniobra'l nivell d'aygua demunt de la esquena dels animals. Apunta xifres, suma, resta... vaja, operan totes les quatre regles... Xo, que no's bellugui cap animal. ¡Dues dècimes de graduació y de diferencia d'un cavall al altre!...
Lo senyor se passejava d'un cap al altre de quadra, treyentse manyochs de cabells. «No s'apuri, senyoret, no's precipiti la joventut, que's quedarà calvo. Jo contradiré lo defecte de la naturalesa.»
«¡Què has de fer tu; es impossible!»
«D'aquí vintiquatre hores tindrà'ls cavalls parions com dues gotes d'aygua.» Ja no se'ls estirava'ls cabells, però cada sospir que li sortía del pit enternía. «Li dich, senyoret, que
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/162
Aquesta pàgina ha estat revisada.
