«Ara, senyoret, si m'he propassat castíguim.» Y li presento'l revolvèr al punt de dalt.
Agafa un plumero de damunt lo taulell, l'encara al Mussiú, y's queda plantat apuntantli al front.
Gira esquena enternit y marxa. Als tres minuts baxa'l lacayo ab una safata plena de caxons de tabacos habanos y mitja dotzena d'ampolles de canya pera glopejar cada vegada abans de ficarme'l puro a la boca. Tíngui, tàstils, Mussiú.
Oh, mercí bien, es superbo.
¿Què diu? de les escorsedures ne fan lo rapè pels cardenals, los bisbes y'l capítol de canonges de la Seu de Barcelona. ¡No se'n fumaràn may més de tabacos d'aquexa casta a Espanya. Ara, en comptes de cigarros nos enviaràn deutes de Cuba, y per lo que toca al ayguardent de canya, llestos també. Nos la farem aquí, directament, dels mànechs de escombra.
