Aquesta pàgina ha estat revisada.
Era un atabalament seguit; encara'l noy no arribava d'estudi, prenía'l corn, y, escales avall altre cop, comensava a sonar pel carrer y la plasseta, ajuntat ab altres criatures cridant als reys fins a l'hora de dinar.
Tornava ab les galtes roges de tant inflarles, y preguntava:
— ¿Pare, els reys, que son molt lluny? ¿Que'ns senten a nosaltres quan los cridem ab los corns?
— Prou vos senten.
— ¿Ahont deuen ser?
— ¿Que ho sé jo? Fent camí per la carretera...
— ¿Molt lluny? ¿Que son molt lluny?...
