Aquesta pàgina ha estat revisada.
La castanya seguía immediata, y desseguida, al mitx del rotllo agenollat.
Lo plusquamperfecto sempre li feya venir passió de riure. Mes jo crech qu'entre aqueix y'ls gerundios li van atacar la salut, perque va caure malalt ab una erissipela al cap que'l posà a les portes de la mort.
Sa mare'l va acompanyar després de la malaltía a recomanarlo al mestre.
— No li ensenyi tanta gramàtica, si coneix que se'n pot passar.
— ¡Y ara! No digui disbarats, què sab vostè? ¿Què menja vostè per dinar?
—Què vol que li diga... Ay, me fa riure, senyor Tomàs.
— Contésti, ¿què menja?
— Com tothom. Escudella, carn d'olla y pàra de contar.
—Nó, senyora: y pa y vi. Donchs, la gramàtica es com un dinar. Si no hi hà carn d'olla no es cumplert; y
