Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/206

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llunes?...» «No senyora.» «O ab una fulleta de sopa... Què li sembla?... Y sinó uns quants filets del blanch de la gallina, sab?...» «Sí senyora, sí; ja ho sé. Ja li pot donar la preseta de caldo y la sopera y la tapadoreta y tot; y de la gallina'ls filets y'l pedrer, y no s'aturi ni ab la cresta ni les barballeres, que tot s'ho empassarà. Senyora, senyora,—li diu tot enfurismat,—que's pensa que'l metge ha de cedir als seus capritxos y que se li pot dir com a la modista: arrónsi axò, allàrgui allò altre? Senyora, aquí jo mano y vostè disposa. Vull dir, manava. Escúsim, y servèxis buscar un altre metge. Pàssinho be.» Eh, noy? Axò es més serrat qu'una descarga. Quan convé, ja té fibló; però'l seu corrent es ser carinyós y molt atractívol. Però no li vinguin ab papereríes quan se tracta de la salut. Ni un coronel de tropa té més fuero. Un día va dirme: «Pare.» «Què mana?» «Vull marxar a l'Habana.» «Y axò?» «So jove, vull estudiar; aquí potser m'hi engorroniría refiantme de la seva fortuna; y ja que per aqueix cantó no puch envejar rès, déxim tindre un'altra enveja