Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — ¡Descarado!
 — Però ¿de quins es vostè, senyor Tomàs?
 — Càlli, ¿no veu que'l renyo? ¿que vaig a fer pedrades jo? veu el que no té cap per estudiar si li falta rès a apendre? míri, quína complicació de pesses menudes per instruhirse. Váyase usted á hacer las operaciones en seguida. ¡Vivo!
 —¡Deu meu! Senyor Mestre, ¿què li vol fer ara? No'l castigui tan fort, fàssim aquesta caritat.
 — Qu'enrahona ara vostè; si es una llissó.
 — ¿No es pas cosa de tumía? el meu fill està tan dèbil.
 — Vaya usted, le digo, y haga las operaciones con el mandró. Vostès son los qui'ls perden als fills, perque nos lligan de mans.
 — ¡Pobret! míri com li ha quedat lo cap, guàyti. Aquí no hi té cabells, ni aquí tampoch, ¡lo meu fill!
 — Ni n'hi tindrà may més. ¿No veu que son trenchs? déxil anar ab lo mandró a fer pedrades. Ja se li tornarà calvo com un sabi.
 — Ha tingut una dissípola verinosa de tant estudiar.