del conflicte cambiantles; y ab les moltes variacions que la necessitat les obliga a fer, resulta que molts cops no toca la de dinar y gracies que no'ls hi vinga atrassada la de sopar.
A aquestos infelissos dírloshi pobres de solemnitat me pareix una mofa tremenda. ¿Quína solemnitat ò grandesa revesteix aquest desajust del horari que'l ventrell regula ab singular precisió, y la flaquesa de ànim, lo mal de cor y defalliment que porta tal pertorbament? Dir pobres de solemnitat als que no gosan d'altres abundancies que les fredors del hivern y angunies xafogoses del estiu, es pulir massa l'idioma y perfeccionarlo fins a un punt que fa fredat.
No son del tot pertinentes, pel cas que vull referir, aquestes reflexions; però m'han sortit del bech de la ploma marcantse al paper vestides de dol, y tan modestes y quietes se han anat arrenglerant, que no he tingut cor d'ennegrirles més travessantles de part a part ab una ratlla de tinta... y aquí s'han quedat.
Ademés, aquestos pobres ni sis-
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/214
Aquesta pàgina ha estat revisada.
