me cridan en castellà y jo'ls escolto y'ls atench.» Y míri, axò que diu don Baltasar deu ser cert, perque, repàri, tots los que governan y'ls generals y la justicia tots son castellans.
— O andalusos, ò gallegos ò estremenyos.
—Però tots parlan castellà del seu natural.
Dígali a aqueix don Baltasar, que si també fem lo neci quan dihem lo Gloria Patri en llatí.
Ja li va fer aquest reparo l'home de casa, però va respondre que allò era per més pompa y senyoríu, per més respecte y veneració després d'haverlo cansat ab nostres demandes y necessitats. Veliaquí.
— Bueno, dígui al seu marit que vingui; ja enrahonarèm. —
Y entrà a la classe tot despacientat. Donà un cop de regle sobre la taula y'ns digué: «De hoy en adelante el que hable en catalán, se quedará sin comer. Año nuevo, vida nueva.»
