Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/234

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

quan la crític as'ha encarnissat en los trajos d'aquesta y d'aquella, y satisfeta ja la maledicencia, filla de la enveja, que troba exagerat ò fantàstich lo qu'es elegant y de bon gust, per la sola circunstancia, ben trista en qui critica, d'haver nascut ab qualitats contraries per ostentar elegancia y sapiguer compèndrela.
 Mentres la senyora va d'un costat al altre repartint somrises y fentse amable ab tothom, lo senyor Antonet s'està en animada conversa ab lo ex-negrero, que, no obstant esser català y de la costa, afecta no sapiguerlo, y entre'ls dos sembla qu'hi hagi un contrapunt a qui dirà més disbarats, qu'encara al un no li cau dels llavis lo seu, ja l'empayta l'altre ab tal castellanada que se'n passa la claror.
 — Amiguito,—li diu l'americano; — aquí tiene ustet la casa como un ascua de oro! ¡Qué paquete!
 — Hombre, nó; esto no es nada.
 — Ya le costará buenos pesos, ya lo creo! un dineral...
 — Míre ustet: — li contesta posantse'ls brassos al darrera, alsantse bo y jugant ab les mans los faldons