Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquell que se'n anavan a fumar, distragueren l'atenció dels convidats qu'escoltavan una marinesca cantada ab molt garbo per un jove del Plà de Cabra, ab una especie de foch granejat produhit per los taps al saltar de les ampolles, que feren riure a tothom menys als amos y al que cantava. En altra ocasió, al bell punt qu'acabavan de cantar un duo, — ¡però axò fou adins mateix del saló! — se sentí estallar lo tap d'una gasseosa, tocar al cap de qualsevol sens sapiguerse rès més en tot lo vespre ni de l'ampolla, ni de l'aygua, ni rès enterament... Lo senyor Antonet no s'ho podía acabar d'empassar.—Oh! — deya al americano:—lo que es el tapón estos dos lo han visto; — y's posava dos dits sobre'l nas com si se'ls anés a enfonzar als ulls, ab tanta afició ho senyalava.
 Romput ja'l glas, aquells plagues ja no tingueren aturador; les parets de l'escala, abans tan curioses, foren omplertes de ninots, representant les colles d'escombradors ab sanalles plenes de porrons; dos bastaxos portant en la barra una bota, marcada en lo fons ab les inicials A. V. y,