Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/33

 —Mosso, treyèu aquest vidre trencat y que's compti lo que valen les esmotxadures. La taula voldría haver petat. ¿Y tu, noy gran, no t'has sapigut malgastar cent duros?
 — Jo n'ofería trescents. Però no s'ha pogut admetre; no era legal.
 — Ja ho sé que tens bon cor. Y qu'allí ahont ets tu no's fa un paper lleig. no te n'enviarà poca de salut, Sant Antoni; perqu'ets la persona de més rango, del ofici. No parlis més, ja ho veig clar, s'hi ha ficat la bruxa entre'ls cotxeros. ¡Que'n veurèm aquest any de bufados al hospici!
 — Sí, de poch que no omplo de revessos la cara d'aquella patuleya que'm feya la contra.
 — Vaja, ja està llest; adeu Sant Antoni, adeu Tres Toms; no m'expliquis rès més. Tot va a la baxa, les persones y'ls interessos. Quí ho havía de dir que vindría un temps que per la nostra diada no exiría la bandera. ¡Sant Antoni dels Ases, perdonèu l'agravi, que jo faré penitencia per amorosirvos y calmar vostr'enfado! Me'n vaig a casa y li dich a la Coloma: «Alto la mortandat; tórna'ls pollastres a la exida;