Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



***


 — Aquest pretendent venía d'una familia a qui'ls diners los hi feyan nosa per viure be. S'havían aflaquit tota la vida, a copia de fer estalvis, trobant més recreyo a enlluhernar la vista comptant rengleres de dobletes y visurantles, que no servint lo ventrell ab viandes substancioses y ben cuynades.
 Lo senyor Arcís, pare del minyó que volía casarse ab la Coloma, no s'amagava de dir qu'havía fet la fortuna menjant per esmorzar una ceba rebatuda contra la paret ò esberlada a cops de puny, perque s'esbravés la cohissor, y per dinar escudella d'essencia de clariaynes ab rancions y forsa fum, que la escalfor adoba la substancia. Per axò ja se'ls hi veya a sobre qu'havían passat lo floret de la joventut fent badalls y creuetes, encomanantse a Sant Prim, advocat dels desnarits afectats de magricia. Ventura que's donava dos toms al corbatí ben estrets, ò sinó algun día s'haguera escorregut coll avall de la camisa.