Tomasa.
|
Ca d'esperar, si es fá tart.
|
Alcalde.
|
Poro tu promets?
|
Alcalde.
|
Si, si, ya vach.—Pos siñor, el dimòni que l'antenga.
|
Casarse, casarse en Tòni!...
|
no fora mala funsió!
Y en ella!... aixó si que no...
mes que sempeñe el dimóni!
Pos no seria mal cas
que habenlo portat yo á casa,
l'asampe una atra y Tomasa
es quede tocanse el nás!
No sera mentres yo puga,
que pera ensendre la esca
yá fòc asi, y estic fresca
sense una cana ni arruga.
Ni á Tóni li anirá mal;
que tindrá en esta persona
lo que es diu una jamona,
pero de sandunga y sal!
Jamón que penchat al gancho
te mes de sis gats ñaulant,
tots á la una esperant
endursel paca el seu rancho.
Mes Tòni sap que Tomasa
fá per ell molt benefisi;
y si el lliure del servisi
y amo et fás d'asienda y casa,
seria pèdre el servell
no admitir favors tan grans,
cuant no tinc yo tans y tans
que vòlen el puesto d'ell.
Y Toneta vòl!... no impòrta:
yo escomensaré el meu plá,
y vorán, vorán si yá
qui em vé tocant á la pòrta.
|
(Sen va per el foro dreta.)