Yo ya no mate les foches,
per mes que els tire á mich tret.
Cuant de la vostra edad era,
entonses sí que tenia
la mes mortal puntería,
que entraba dins l'Albufera.
Pero en tants añs á la espala.....
¡lo que els susuix á tots!....
paradetes en los bots
no en puc fer ninguna d'ala. (Es riuen.)
Hasta despues, filles meues,
y apenes vinga la orquesta,
doneu prinsipi á una festa,
que s'oixca de cuatre llegües.
M'alegre que es divertiu;
lo demés son tonteríes,
que en un mon de cuatre dies
es gran tonto el que no es riu.
Pues sinse ulleres de batre
pot vóre bé cuansevól,
que qui en éll ballar no vol
Deu sap si ballará en l'atre.
Yo també ha segut fadrí
y he cantat com els canaris,
cuant portaba el chopetí
plé de quinsets colunaris.
El almaor blau de pana,
tot chorrant de plata y fils,
cófla do seda ó de grana
en bórles com á ponsils.
Pechera en molt almidó,
faixeta rocha de estam,
un sigarro de mich pam
y el sombreret de cantó.
Per allá ahon pasaba Pere,
haguereu vist al instant
totes les chiques darrere....
cuant ell anaba davant.
