A tti, Joan men, cor y vida
- ft n' ell sanla gratitut;
. . aisf UDa viuds afligida - aérva inlacla ta virtut: oiïía jo puch ésser teva y estimarlo ab ver aobel y lú 'm benehiràs aenB Ireva desde la glòria del cel. ESCENA ni MARÍA y ROSETA Ros&TA. ^QaiQas noves corren, mare? Mikiif«. Ay, a;, jQovastiQue vols dir? lFioaim.i Rosm. Qui bi ha de nou. MahCa. Sigasolers. RoSKT/i. ' m' ho negareu encare? Madía. íQue 'm pregunlas ara ó mi? Roseta. i^Perqué ignorància 'm Tingíu y en cambi lol bo sabóu? li busco sb 1' afany més viu novas de per tol arréu y per no darme trislesa no 'm dibéii msy la vritat menlres Jó veil:i ab certesa com Eiiavü nostra ardideaa, com piljora '1 nostre estat. MahCà. Nq ho creguis, ton dol desterra. Rosm. |Ay, mare! puaxan mon cor les noticias de la guerra. María. Aquest corch qu' ea lú s' aferra arranoa '1 del teu recorl. (Tr«o=isL4.) En va pel teu mel cevilas ícom vó la tasca, feynera? RasnA. ne fet mits plech de d^filas,
