Aquesta pàgina ha estat revisada.
que 't faré tastá 'l company!(pel bastó.)
Per conta de guiarme ta
sembla 't tinch de arrossegá.
Poch á poch: cap á la dreta (guiant ab lo bastó.)
pesta 'l re-loch: tirá abiat.
Aquet dimoni de gos
tant sols servéis per menjá.
A be que molts sens ser gosos
es pasejan ben rumbants
y no valen lo que tu,
fidel y póbre company.
Aturat, que ja ho toquem.
(Tocant ab lo bastó la paret del botigué.)
Aqui viu lo senyor Pau,
una parroquia que 'm dona
cada sem ana dos galls.
¡Quina ganga es lo ser cegó!
Un home que 's mes arraix
qu 'un gancho de cercapous,
que á ningú fá caritat,
que no dona res als póbres,
ni ha dat res pels restaurants
dels obrers lo patronato,
hermanitas ni germans,
y ab tot á mi 'm fa limosna(ab sentiment)
Pero aixó si, 'm fá cantár;
«y fá riure tant lo cegó(escarnintlo)
cuant cants» diu ensumant...
Mes no digam mal del próxim.
Senyor Pau, que Dèu lo guart.
ESCENA II.
Botigué. Ola! Bon dia, Tonet.
Com anem?
Ant. Anem passant.
Fa mólt fret.
Botig. Som al febrer.
Ant. Qué no ho sap?
Botig. No, Ton: que hí ha?
