| Jepet
|
Lo que dich es cert; t' estimo
com a ningú hagi estimat.
Al dematí, á toch d' esquella
me llevo y vaig a rentarm',
y ja veig ta cara hermosa
en l' aigua del rentamans.
Surto al carré, y sempre 'm sembla
que duch ta imatge al devant,
y per mes que jo camino
no 't puch aconseguir may.
Quan atravesso la Rambla
y 't veig voltada de rams,
fent toyas de flors hermosas
en la parada hont estás,
lo cap me dona mil voltas,
lo cor me fá trich y trach,
y entre totas las floretas,
de las toyas, y dels rams,
mes t' estimo a tu, Floreta,
perque ets la for que més vals.
|
