Pàgina:Un polític desgraciat (1911).djvu/11

  Es ò no desgracia? El dia que somnio el somni de tota la meva vida no poguerlo recordar!
  (S'aixeca, tapantse ab el cobrellit, se posa les sabates y després permaneix á peu dret, cobrintse tot el cos. A cada moment, li cau la roba, y ell, ab la major vis cómica posible, se l'arregla).
  Es allò: s'ha de patir per ser sant! Mai ho hauría dit que la gent d'aquesta terra fos tant selvatge.
  (Reflexivament) Lo que's una altre vegada no'm presento pas per cap districte que no tingui reconeguda fama de pacífic. (Mirant al rellotje) Les cinq!... y 'l metje no ve fins a les vuit. Quin suplici!
  (Passejantse y donant á les paraules, un tó de marcada tristesa). Que n'he sigut de desgraciat en aquest mon; ni per casualitat n'ha pogut sortir una sola cosa be; que be, ni mitjanament tan sols.
  De totes maneres no hi ha que perdre l'esperansa, puig el Govern va prometre'm tot el seu apoi. Ah quan sigui diputat! ja me les pagará totes juntes el farsant den Ruiz de Borbollones!
  Diguin lo que vulguin; si ell no haguès comprat á quatre miserables, el poble, per si sol, no m'hauría pas apedregat. Al menys jo no vaig donar el mes petit motiu. Si no, vegin.
  (Aixecantse y ab entusiasme), La plassa estaba currulla de gent. Quan jo vaig arribar, l'ovació que'm tributaren fou veritablement indescriptible.
  Les dones ploraven d'emoció; les criatures saltaven d' alegría; els joves quedaren afónics de tant cridar «Viva nuestro futuro diputado»; els vells, no