Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

qui no tenen algun senyal me obliguen molt mes dels altres. »

Lo torneig com Paris resta vencedor.


Com tots los cauallers foren aparellats, vench primer aquell de la corona dor e ysqueli altre caualler e en contraren se de tant poder que trencaren las lanças, e meteren mans ales spases, e feriren se tant, que molts ne anaren a terra. E molts de aquells animosament tornaren en les selles, e *[A 5]cascu sesforçaua hauerne la honra. E com vench al vespre, molts de aquells eren cansats; mes Paris, tant sforçat al vespre com al mati, donaue tals colps, que negu nol gosaue sperar. Lo torneig acabat, gran honor fon dada al caualler no conegut de les armes blanques. E fon menat al cadafal del Dalfi e fonli donat lescut de crestall. E de present Paris sen torna secretament ab Adoardo. Anaua souint a casa del bisbe de Sant Lorens, no faent demostracio alguna, sperant ques diria.

Com lo Dalfi e los altres se enujaren per no saber

qui era lo caualler qui hauia la honra; e de
la questio del valer deles dames; e del
torneig que lo Rey de França

feu cridar.


Lo Dalfi stech no poch desijos de saber qui era stat lo caualler tant secret. E los cauallers tornaren sen parlant de la molt gran gentilesa de Viana e dela sua discrecio, tant, que sen mogue entrels barons grans differencies. Alguns qui ama-