tes fins se mostras vençut sens contrari; les quals paraules aparegueren al Rey que eren de gran noblesa e virtut, dient que ell deuia esser noble caualler. Lauors Paris muda de cauall, lo qual Adoardo li tenia aparellat, e tornaren ala junta e ferirense de tant gran poder la hu alaltre, que Jofre vench a terra del cauall molt durament. Ala fi, de part de Viana no romas sino Paris tot sol. E de la part de Ploriana no restaren sino tres. E de la part de Costança altres tres. E digueren que la junta romangues fins lendema, e Paris dix que no, e feri tant esforçadament que algu no li gosa star dauant; e axi portat lo camp a fi, fon menat al cadafal del Rey, e forenli donades les tres banderes ab les tres joyes
e la honra de aquella festa. *[A 8]E molt secretament Paris e Adoardo sen tornaren en lo Dalfinat, e Paris torna a visitar lo bisbe de Sent Lorens, quil rebe ab gran amor, encobrint tota cosa del que era stat, sperant ques diria dela festa.
era stat vençut per sa part, mes nos sabia
qui era lo caualler qui tant lauia
Los altres cauallers sen tornaren cascu en lur terra molt enujats no portant alguna joya dela enamorada sua. E lo Rey conuida lo Dalfi e lo pare de Paris, e la Reyna dona al Dalfi vna corona que donas a sa filla en senyal de la mes bella dona. Lo Dalfi e lo para de Paris sen tornaren en lo Dalfinat molt alegres; la filla ysque a rebrel segons *[K 8]hauia acostumat, e ell la besa e la abraça dient li: « Aquesta corona que yous pos al cap, vos tramet la Reyna de França en senyal dela mes bella donzella. Vos
