Paris on mana Viana, la qual conexent quant ab raho du[p]taua Paris palesar ni *[A 12 v]raonar la voluntat que ab tanta congoxa portaua, per la excelencia que per bellesa, stat y disposicio sobre les altres tenia com a senyora, li dix aquestes noues:
O Paris! les condicions e criança que teniu, vos fan tant gran, que no se que fossen per ygualar se a vos, e la disposicio e sfors e serueys de que per vos so estada seraida, tals son, que a vos sol me fan deutora, y pus per vostre tant sfo[r]çat animo he merescut renom dela mes bella, ¿no es raho sia sino del major caualler? E nos vull negar que lo
major be pera mi es sentir la voluntat vostra. Y lo que es sols lo descans pera vos, es lo respos [repos] pera la vida mia. »
TANT gran es lo be de vostra senyoria y tant pales a tot lo mon, que, soferint yo dolors may no vists viuia, y nuncaus senyali nius parli, y encurbet [encubert] serui, per que nous fos deseruey en la opinio dels miradors, qui no sentien quant lo estrem del voler no sols me escusaua de tant folla empresa, mes encara en alguna manera me ygualaua ab los grans, aqui alguna presumpcio acompanyaua en vostre seruey. Deixat de dir quant so mes de *[A 13]satisfer dela merce que vostra senyoria me fa en voler no enujarvos de ser vos seruidor, y beseus los peus per no hauer abandonat a mi qui tant viuament desige poder vos plaure. »
