Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tenia, arriba en lo loch on hauia acostumat hoirlo Viana. La qual, vaentlo ab mostres de tanta passio, alterada dix:

Les rahons que Viana diu a Paris vaent lo arribar
alterat, e la resposta.


O Paris! ¿com sou tal? ¿Qual es la ocasio de vostre treball? A penes puch creure siau lo qui tant ha mostrat volerme, pus sens desfiar dela voluntat mia ¿pot altra cosa enujar vos tant ab strem, quant ara anujat vos mire? » Ala qual respon Paris: « ¿Ygnora vostra senyoria la causa de ma dolor? O, quanta marauella tinch no se spanta vostra merce, ma vida haja bastat acompanyar me en aquesta derrera vista! Y per cert, quant ab major gloria so stat, tan ab major e mes viua passio resta, y ab menor spay pera planyer mas perdues, que tant gran mutacio natura nostra no comporta! *[A 14]Ami es cosa certa lo senyor Dalfi ha apuntat casament de vostra senyoria, y per conseguent de la mort ab lo temps quem era consentit mes viure. »

Mana Viana a Paris fes parlar ab lo Dalfi de casament entre ells.


No sou cert, Paris, que yo a vos vull? ¿perque, donchs, feu cas del voler de mon pare? ¿no sou content que yous ame? Pensau que nom so tant enemiga, que per tant gran interes meu no oblide a mon pare. E nous enugeu vos fins sapiau yo hauer elegit altre senyor sino a vos, aqui sols ame. E per fer vos mes cert de ma desliberacio, vull que vostre