Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/131

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

uer fi los *[A 16]meus mals, alegre seria; mes, morint, no pot morir esser stat yo ocasio a vostra senyoria de tanta congoxa. A mi mes honrada mort y millor ampliada que ser puga me spera, pus a vos es seruida. Mas, ¿que fara vostra illustrissima senyoria? Los cauallers del senyor Dalfi, pare y tant enemich vostre, son aci. ¿Qual stareu dauant sa senyoria, y les rahons sues com les hoireu? Ala fe, ni veure no pot vostra merce ni hoirlo sens pena; y es sola mia la culpa; y pus yo sol vos tinch offesa, es degut yo sol de mi faça la venja! » Y, tirada la spasa, volgue leuar se la vida.

Les sfo[r]çades rahons de Viana a Paris.


Uiana, sforçada, pres la ma a Paris e posas entre ell e lespasa, dientli: « ¿Que voleu fer, Paris? ¿voleu leuar me aquell be que sol me reste? ¿mes enemich me voleu esser que mon pare? Si dauant ell arribe, filla li so, nom leuara la vida; y leuareulam vos, la hora que de vostra mort sere certa; y pergo vull que per mon seruey caualqueu y sforceu saluar vos, perque lo temps que viureu, ab sperança vostra yo viure. »

Resposta de Paris.


No vulla vostra senyoria manarme cosa quel hoir me spanta; y ¿poria le*[A 16 v]xar lo foch la sua spera? y ¿on viure yo sens vostra senyoria? Y pus tinch a morir, millor es en vostra falda, y no dexar vos en temps de tanta cuyta. »