Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dela sua vida. E vn dia, desijant saber que era de Viana, acorda trametre vn home seu ab dues letres: la vna a son pare, laltra [a] Adoardo; les rahons de les quals son le[s] seguents:

La letra que Paris fa a son pare.


senyor pare: la creensa de vostra congoxa me dona tant gran passio, que no puch atreuirme en scriureus lo que tinch cregut: mes nom poreu veure. E si ereu cert de quant so aco[r]nortat de ma vida sino per causa vostra, no dupte perdonarieu a mes *[A 18]erres; las quals, la pena major dela culpa me par fa prou smenades; mes per vostre seruey me sforçare podervos scriure, supplicant vos descanseu, prenent consolacio ab Adoardo, qui es altra persona mia. Bese les mans a vostra senyoria. »

La letra que Paris escriuia Adoardo.


O Senyor germa: de ma dolor sou cert per esser absent de tota cosa que descansar me pogues; desterrat de ma senyora, de vos y de ma terra, quant perdre podia, en vn dia perdi. Deman vos de merce, senyor, de tot lo esser de mes perdues me auiseu, recordant vos exilat quant freture vostres noues; y si podia saber sa merce quant les mans y peus li bese, segons la fe que tinch, seria ferli seruey e ami gracia asenyalada. Encomanant vos la vida de mon pare, reste per a vostre manar. »