anugeu, pus ella sen alegra. Que jurat ma, aquell star mes li satisfeya en absencia vostra. Ella ha conduhit que es stat desliurat vostre pare e tornat en sa casa. Sa senyoria vos scriu, e vol siau alegre, guardant vos per les sperança[ces], que encara no la dexen. Sos esforços son majors dels vostres, e perço li pesara no hage reports siau altre ab aquestes noues, dexant vos de mes dolre; feu*[A 19]nos resposta
e sereu seruit del que possible nos sia. »
Ab aquestes letres trames Adoardo vna letra de credit a Paris, ab que li foren donats cinch milia ducats perque pogues assentar se. Paris, rebudes aquestes, stech tant alegre, que mes no podia; e legint la letra de Viana, vna volta era glorios pensant aquella senyora era desliure de mals, de que ell tanta congoxa tenia per esser ne stat causa, altra, quant pensaua aquelles noues de quanta obligacio eren, ploraua les passions que cascu dells, per lur absencia, tenien. Pero esforças en vestir e mostrarse, per esser la voluntat de Vi[a]na; e per moltes letres scriuia a ella e a Adoardo, e molt souint; la primera, qui fon resposta ala de Viana, fon aquesta:
Aquella passio que lanima mia comporta, me feya cert, illustrissima senyora, sens vostre scriure, no es vostra senyoria en lo stat en que solia. Que no crech siau contenta, pus absent de vos passe la vida; y yo seruidor so de vostra senyoria, de qui
