Pàgina:Valter e Griselda, La filla del rey d'Hogria, i París i Viana (1910).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Parla lo fill del Duch a Viana.


Seenyora: lo senyor vostre pare vos ha casada ab mi, qui tant desige poder vos plaure; deman vos de merce siau contenta, queus do la fe, los reports de vostre valer, del dia que de vostra posada parti, han feta ma vida trista, tant que, no podent mes soferir, so format venir y posarme en mans de vostra senyoria. »

Respon Viana al fill del Duch


Seenyor: quant vostra senyoria ab major cortesia y mostres de voluntat se ha ves mi, tant yo so obligada mes mirar enlo interes vostre, y si en complaureus yo mes vos offenia que en fer vos contrari, ab aquell satisfas a la obligacio, y vos, senyor, mes me sou en carrech; y perque no pense vostra senyoria aço son scuses de quem sia armada, mirau qual stich, *[A 21 v]que be se vos he feta major offença en dar loch de entrarme a veure que en no voler ho; per lo que ab pena haureu sentit lo mal de ma persona. » E sentiren lo fill del Duch e lo bisbe vn pudor molt gran que Viana se hauia posada en si, donantlos a entendre era tota uastada. Aquests, marauellats del cas, ab discrecio la aconsolaren, es partiren della *[K 21]hauent compassio gran de sa desauentura. E tornassen lo fill del Duch en sa terra, e jura lo Dalfi que james exiria de preso sino morta.